Per què? Tant difícil és que la meva vida segueixi endavant i que tu no hi apareguis? Constantment estàs passejant dins meu, però no perquè jo vull; si no perquè la gent fa que et recordi. Se que si t'he oblidat no m'ha de fer mal que la gent em parli de tu, però haver d'escoltar un cop i un altre el teu nom em mata. I no és perquè et trobi a faltar, si no perquè recordo com em vas fer sentir quan vas desapareixer de cop, sense dir res i és un sentiment que no li desitjo a ningú.
Desde fa vuit mesos tinc por de trobar-te, i no pel fet de que el teu record pugui tornar a viure, això ho tinc molt clar.

Ni t'odio. No tinc cap sentiment cap a tu.